N-A (1r Batxillerat)

12 de juny, 2007

premios de pedro almodovar

Calçada de Calatrava (Ciutat Reial), 1949. Des que el 1980 va debutar amb Pepi, Luci, Bom i altres xiques del munto, ha escrit i dirigit més de 30 pel·lícules amb un segell únic. Els seus últims films: Tot sobre ma mare, Hable con ella i La mala educació, li han valgut el reconeixement dins i fora del nostre país. Guardonat amb dos Oscars, 2 Globus d'Or, 3 César i un premi Bafta, ha obtingut el Goya a la millor direcció en cinc ocasions.

Un hombre llamado Flor de Otoño, de Pedro Olea (1978)
Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón
, de Pedro Almodóvar (1980)
1982, Laberinto de pasiones.

1983, Entre tinieblas, embe Carmen Maura, Chus Lampreave e Marisa Paredes.

1984, ¿Qué he hecho yo para merecer esto?, embe Carmen Maura, Chus Lampreave e Verónica Forqué.

1986, Matador, embe Antonio Banderas, Carmen Maura, Chus Lampreave e Verónica Forqué.

1987, La ley del deseo, embe Antonio Banderas e Carmen Maura.

1988, Mujeres al borde de un ataque de nervios, embe Antonio Banderas, Carmen Maura, Rossy de Palma e Chus Lampreave, 2 premio Goya.

1990, ¡Átame!, embe Antonio Banderas, Victoria Abril e Rossy de Palma.

1991, Tacones lejanos, embe Victoria Abril,Marisa Paredes e Miguel Bosé, César

1993, Kika, embe Verónica Forqué, Victoria Abril e Rossy de Palma.

1995, La flor de mi secreto, embe Marisa Paredes, Chus Lampreave e Rossy de Palma.

1997, Carne trémula, embe Liberto Rabal.

1999, Todo sobre mi madre, embe Marisa Paredes, Oscar, Golden Globe, 2 premio Goya, César, 2 BAFTA, 1 prèmi a Cannes.

2001, Hable con ella, embe Leonor Watling e Geraldine Chaplin, Oscar, Golden Globe, César, 2 BAFTA, 1 prèmi a Canas.

2004, La mala educación, embe Gael García Bernal.

2006, Volver, embe Penélope Cruz e Carmen Maura, 2 Premios Goya

05 de juny, 2007

hable con ella

Dos homes coincideixen en un espectacle, no es coneixen de res, són: Benigne (enfermer) i Marc (escriptor), desprès d’una interpretació en el escenari de dues dones, Marc trenca a plorar i a Benigne li agradaria dir-li que a ell també li ha emocionat.
Desprès d’uns mesos els dos homes coincideixen en la clínica on treballa Benigne, Marc ha anat a cuitar a la seua noia que es torera, el toro li a fet mal. Benigne cuita a una estudiant de ballet que esta en coma i ací comença la seua amistat.
La pel·lícula tracta sobre l’amistat d’aquestos homes i les dues dones, les seves relacions, la seua comunicació, diàlegs i monòlegs. “Hable con ella” es una pel·lícula basada en la paraula, per a fugir de la soledat i la alegria de narrar i tindre també un poc de bogeria.

22 de maig, 2007

psicosi

Psicosis es una pel•lícula dirigida per Alfred Hitchcock a l’any 1960. La pel•lícula s’ha convertit en un clàssic del cine de terror y suspens. Està basada en la novel•la Psyco escrita per Robert Bloch. La pel•lícula està protagonitzada per Anthony Perkins, que donarà vida a Norman Bates, un dels més cèlebres psicòpates de la historia del cine. Perteneix a esta cinta una de les escenes més conegudes de la historia, la de l’assassinat de Marion Crane (Janet Leigh) en la dutxa, acompañat per la famosa música de Bernard Herrmann. Altra de les cèlebres escenes de la pel•lícula que va passar a la historia del cine es quan es veu un primer pla del impressionant ull de Marion Crane després de ser assassinada y la camera se aleja mentre gira sobre sí mateixa.

Marion Crane (Janet Leigh), una jove de Phoenix, comet un robo en la seva empresa i fuig. Decideix fugir sense estar segura a on, a soles amb la incertidumbre de ser descoberta, preocupada i cansada decideix detenir-se en un motel de la carretera, regentada per un amable per inquietant personatge (Anthony Perkins) que viu amb la seua mare. La jove es assassinada i la seva germana Lila (Vera Miles) al igual que un investigador privat de l’empresa emprenen una perillosa búsqueda.

15 de maig, 2007

sinopsi

SINOPSIS
I si estiguérem al bord de una nova era glacial? Aquest es l’asunt que obsessiona al climatòlog Jack Hall (Dennis Quaid). Les investigacions llevades a cap per Hall indiquen que el calentament global del planeta podria traure un repentí y catastròfic canvi climàtic de la Terra. Les perforacions realitzades en la Antàrtida mostren que és algo que ja ha ocorregut con anterioritat, fa deu mil anys. I ara està alertant als dirigents de que podria ocórrer de nou si no s’adopten medites de forma immediata. Però les seues advertències lleguen molt tard. Tot comença quan Hall presencia com un bloc de gel del tamany de Rhode Island es desfà completament de la massa de gel antàrtica. Posteriorment, una sèrie de fenòmens climatològics cada vegada més dràstics comencen a ocórrer en distintes parts del globus: gratinats del tamany d’un pomelo destrossant Tokio, vents huracanats que trenquen tots els records maxaquen Hawaii; la neu cau en Nova Delhi, i desprès una sèrie de devastadors tornados assoten la ciutat de Los Àngels. Una cridada de telèfon d’un amic seu en Escòcia, el professor Rapson (Ian Holm), confirma els pitjors temors de Jack: aquests intensos fenòmens meteorològics son símptomes d’un canvi climatològic massiu. El derretiment de la capa de gel polar ha vertit massa aigua als oceans i ha afectat a les corrents que donen estabilitat al nostre sistema climàtic. El calentament global ha posat el planeta al bord del precipici i al filo d’una nova era glacial. I tot ocorrerà durant una supertempesta de caràcter global. Mentre Jack adverteix a la Casa Blanca del imminent canvi climàtic, el seu fill Sam, de setge anys, (Jake Gyllenhaal) es troba atrapat en la ciutat de Nova York on ell i alguns amics han estat competint en un concurs acadèmic entre instituts. Ara deu fer front a les grans inundacions i a les temperatures que cauen en picat en Manhattan. Tras refugiar-se dins de la biblioteca pública de Manhattan, Sam conseguix parlar amb el seu pare per telèfon. Jack sols te temps de fer-li una advertència: que es queda dins a tota costa. Quan comença una massiva evacuació a gran escala hacia el sur, Jack se encamina en direcció nord, hacia la ciutat de Nova York, amb el fi de salvar a Sam. Però ni siquiera Jack està suficientment preparat per a lo que està a punt d’ocórrer; a ell, al seu fill i al seu planeta.

10 de maig, 2007

Avui toca...Ràdio

El passat dia dijous 20 d'abril de 2007, vam anar a l 'universitat per a fer una gravació de ràdio la qual ja havíem assajat avans a classe uns quants dies tots junts.
Només arribar el primer que vam fer vam anar a la cantina per a esmorzar, desprès les xiques que ens estaven guiant ens van portar a la sala de radio i ens van explicar com anava tot allò. Mes tard Àngel i Maria Fabra que eren els principals locutors van entrar a fer les primeres gravacions, mentre que els altres esperàvem fora per a veure quan ens cridaven per a gravar la nostra intervenció, allí cadascú el va fer com va poder.

Desprès les mateixes xiques amb companyia d ’un altre jove ens van ensenyar el gimnàs, les taquilles, els camps de futbol i bàsquet...

Més tard un senyor més major ens va ensenyar el plató des d’ arriba i desprès des de baix i també ens va explicar com anava tot allò. També vam anar a la sala de revelat de fotografia que estava completament aïllada de la llum tant elèctrica com natural.

08 de maig, 2007

the partheid

Abans veia sempre els Oscar. Ara ja no els veig perquè ja no crec. Perque no puc suportar la quantitat de pel • lícules oblidades que han guanyat. I no es que hagen guanyat, és que s’han passat la justícia poètica per la entreperna. S’han descojonat de mi felicitat. I jo això no l’ admitisc. No puc aguantar que Shakespeare Enamorat, innat globus de cel • lofana, li guanyarà a La Delgada Línia Roja, un dels versos més hermossos, profunds, extensos y llargs (sobre tot llargs, y a vore si dura 16 hores) que se hagen filmat sobre la guerra. Ningú recorda Shakespeare Enamorat. Ningú recorda Chicago. I no puc suportar que Chicago vencerà a Ganges of New York. Ningú recordarà Chicago, però Gangs of New York formarà part de la historia del cine encara que tinga que lograr - ho jo a soles, i so que a Scorsese se li va de les mans i li quedà contrafeta. Però hi ha més cine, més grandesa i més felicitat en un sol minut de Gangs of New York que en tot el metratge de Chicago. Un musical entretingut derrotant a una epopeia de mirada excelsa, on s’ha vist això. Lo estrany és fer un musical pesat, clar. Si el any passat llega a guanyar la acaramel•lada Brokeback Mountain me dóna algo. Doni gràcies a que va eixir Crash. La historia dels Oscar està plena de injustícies y pel•lícules oblidables. Gandhi, Carros de Foc, Amadeus... Totes excel•lents sí però... ¿les veríes un par de vegades per setmana? Jo vería un par de vegades per setmana Infiltrats y Unitat 93. Milió Dollar Baby, Místyc River, Annie Hall i Centaures del desert. Casablanca la vería fins tres o quatre vegades per setmana, segons com caigueren els dies lliures... Després de molt pensar sobre el cine, he arribat a la simplificació total: les mitjores pel•lícules són les que vería tres vegades per setmana sense immutar - me. I no me parlen de res més. A la merda la cinèfila. El apartament. El graduat. Vería ese tipus de coses. Cuatro, cinco veces por semana. El hombre tranquilo, casi todos los días. El tercer hombre... las que hiciera falta. ¿Cartas desde Iwo Jima? No, mire... déjeme descansar unos días. ¿Brokeback Mountain? Estoooo... me he dejado un grifo abierto. Más injusticias: Charlie Chaplin, Orson Welles, Stanley Kubrick o Alfred Hichtcock nunca ganaron el Oscar. Paso de consultar mi enciclopedia para ver quién se llevó los premios en los años en que estuvieron nominados. No es necesario. Sé de sobra que un segundo de Orson Welles en Sed de Mal basta para derrotar al 80% de la historia del cine, pero... Sólo por eso, le deberían haber entregado un Oscar con cualquier excusa. No uno de esos honoríficos, no. Uno a cualquier basura de película que hiciese. Si es que la hay, que no la encuentro.
Anexo: Respecto a Clint Eastwood y sus iwojimas, las he visto las dos. Desde luego le sale mucho mejor la japonesa, pero no sé si es que yo estoy algo reseco por dentro últimamente o qué pasa. Ninguna de las dos me ha convencido plenamente, aunque a su manera las dos son muy grandes porque explican lo que siempre me pareció más terrible de las guerras: que no hay razones íntimas para ir a la guerra. Que no hay héroes. Que no hay gloria. Esa simpleza supone la gran tragedia del hecho bélico, bien rescatada por el cine en los últimos 30 o 40 años, con ejemplos que menudean. Recomiendo leer Las cosas que llevaban los hombres que lucharon (Anagrama, 1993), una extraordinaria historia del soldado Tim O'Brien sobre la valentía y la cobardía, la equivocación de esos dos términos y las tragedias íntimas de los hombres que van a la batalla. Para mí, Cartas desde Iwo Jima se podría llamar Las cosas que escribieron los hombres que lucharon. Le recortaría el prólogo y parte del nudo, que se me empastan un poco, y mira que a mí es difícil que se me haga larga una película. Lo haría bajo la conciencia de esta contradicción que tal vez anula mi juicio: todas las escenas parecen necesarias, todas dan la impresión de contar una verdad ineludible. El guión defiende el lado más débil, menos fuerte, de una película grande como ésta. El tramo final me parece absolutamente formidable. Los dos protagonistas, el general Kuribayashi y Saigo, el recluta patoso, están magníficos.
Clint Eastwood tiene una mirada soberbia, distinta. Ya lo he dicho antes. El más grande de la actualidad en todos los órdenes. Pero por favor, que gane Scorsese. Por mi pequeña felicidad...

24 d’abril, 2007

La meua primera vegada a la RÀDIO

El passat dia dijous 20 d'abril de 2007, vam anar a l 'universitat per a fer una gravació de ràdio la qual ja havíem assajat avans a classe uns quants dies tots junts.
Només arribar el primer que vam fer vam anar a la cantina per a esmorzar, desprès les xiques que ens estaven guiant ens van portar a la sala de radio i ens van explicar com anava tot allò. Mes tard Àngel i Maria Fabra que eren els principals locutors van entrar a fer les primeres gravacions, mentre que els altres esperàvem fora per a veure quan ens cridaven per a gravar la nostra intervenció, allí cadascú el va fer com va poder.

Desprès les mateixes xiques amb companyia d ’un altre jove ens van ensenyar el gimnàs, les taquilles, els camps de futbol i bàsquet...

Més tard un senyor més major ens va ensenyar el plató des d’ arriba i desprès des de baix i també ens va explicar com anava tot allò. També vam anar a la sala de revelat de fotografia que estava completament aïllada de la llum tant elèctrica com natural.

26 de març, 2007

Curiositat

19 de desembre, 2006

La Boda Del Monzó

Mentre aplega el romàntic monzó, la família Verma es reunís vinguda de tot el globus per un boda apresurada en Nova Delhi. Aditi, de 24 anys, accepta casar-se amb Hemant, un ingenier de Houston, darrere una relació fallida amb el seu antic cap, Vikram. El senyor el qual va prepara la boda era de classe mitja, els que es anaven a casar quasi ni es coneixien però la dona decideix casar-se perquè el seu amant no volia demanar el divorci. Quan pensa en el que li espera com ama de casa en Texas, es posa nerviosa y el dia abans de la boda torna a vore al seu amant, posant en perill tot el seu futur.La pel·lícula traça cinc interseccions, cada una de elles navegant per distints aspectes del amor creuant qüestions de classe, continent y moral. Durant els frenètics preparatius de la boda ixena relluir les esperances, els temors y els secrets mes amagats de la família. Les imatges deslumbrants de la ciutat de Delhi y el calor implacable reflexen la creient intensitat de deslula historia, y quan per fi arriba la pluja, porta amb ella el romanç, el descobriment y l’alliberació.

05 de desembre, 2006

Bollywood

Es el nom informal par a les pel·lícules en llengua Hindu realitzada per nombrosos estudis fílmics en la ciutat Índia de Bombai. Pero, cap resaltar que el terme correcte es Cine Indu, per ser la paraula "indu" gentilici de la India. La producció de Bollywood ha agafat força a nivell mundial, y moltes de les seues pel·lícules son aclamades per els mitjors crítics.
Marques interesants de les pel·lícules de Bollywood son les escenes musicals. Aixó es propi de la tradició de esta industria fílmica, en la que primer se graben les escenes y després es doblen tots els diàlegs (es una práctica que facilita, així ma-teix, la posterior traducció a altres llengües, el que en la India (país plurilingüístic, a on es parlen mes de 16 llengües distintes àmpliament extendides) resulta esencial. Es costum que el tema musical de una pel·lícula es que es llance al mercat mesos andans de la difu-sió del filme. Es una manera de promocionar el filme.

14 de novembre, 2006

cinema mut

Durant el cinema mut, la cadència de la filmació era de 16 imatges per segon i impressionava fotogrames de 18 X 24 mm amb quatre perforacions a cada costat. El problema de la regularitat de la cadència fou resolt amb la progressiva incorporació de motor elèctrics a les cambres. el ritme de l'evolucio del cinema va ser molt rapid.Entre el 1896 i el 1913,Méliès inventà tots els
trucatges del cinema modern.



Una trentena de productores contribuïren a crear una indústria cinematogràfica autòctona,digna i competitiva, que traspassà les nostres fronteres i va rivalitzar amb èxit amb les produccions europees i nord-americanes del moment. Amb intervencions de Miquel Porter, Joan Francesc de Lasa i Iolanda Ribas.

31 d’octubre, 2006

INFILTRATS

Es una copia americana de la pel·lícula
japonesa Joc brut.
La escena que estan en l'ascensor:
Quan s’obri la porta de l’ascensor
al policia infiltrat li peguen un tir
en mig de la font, igual, igual que
la pel·lícula de joc brut.

24 d’octubre, 2006

Els Intocables d'Elliot Ness

Persecució del gàngster Al Capone, al mafiós.
mentre que el gàngster li esta esperant, a una
dona se li cau escaleres avall el cotxet del seu
fill, el no sap que fer per a no perdre de vista
al mafios, pero tambe vol agafar al xiquet. Ell
i un dels seus companys quan ven eixir a la
màfia.

el cuirassat potemkin

Mentre que tot el mon cau per les escales, l’exercit del Tsar va disparant a tothom, no es preocupen de si son innocents o no, moren moltes persones. En aquest moment una mare rep un impacte de bala mentre corria amb un cotxet de nadó que va escales avall al morir la mare.

17 d’octubre, 2006

CASTING

CASTING

Hola bon dia, jo em presente al casting de Star Wars. farem l'escena de quan Darkvader li diu a Luck sckaywalker que es s 'on pare... (jo soc t'on pare).
I de sobte escomença la lluita.

10 d’octubre, 2006

El xiquet famós a l´institut.

Açò es la història de un futbolista que està lesionat i juga en un equip de primera divisió espanyola. Aquest noi està en un institut de Barcelona ja que com està lesionat per 8 mesos ha decidit anar a acabar la E.S.O. L´ institut on va, pareix un infern perquè tots els companys li demanen molts autògrafs.
(Està xuto amb uns amics i parlen a classe)
ARIAS
Com portes això de la lesió?
XUTO
Uf!!! em fa un mal la cama... Estic amb el genoll després de la operació de la setmana passada... em crema tot!!!
CAUSA
Pues com t´ atreveixes a vindre a l´ institut després d´una operació de genoll? Estàs boig?
XUTO
Volia recuperar les classes perdudes... vull traure la E.S.O per a poder tindre el graduat. MAIKEL
No et preocupes jo t’ajudaré a recuperar les classes.
ARIAS
I jo et deixaré els apunts que necessites
CAUSA
I jo estic per a lo que necessites.
XUTO
Gràcies xics, sou els millors.
- S’EN DONEN LA MA, I ES VAN AL PATI -

26 de setembre, 2006

parc de rafalafena

Els tres preocupats busquen per el parc el telèfon mòbil.
SAMUEL
(asustat)
Mos estem tornant bojos! Me estic asustan. D'on ve el soroll?
LLUÍS
He mireu! el movil esta ahi.
ANDREU
De qui serà?
SAMUEL
No se, contesta!
-contesten el movil-
LLUIS
Qui es?
MARTA
He perdut el movil, on esteu?
-no saben que es marta-
LLUIS
En el parc Casal de darrere de l'ajuntament.
MARTA
Ara anire a per el movil, espereu.
-passen 15 minuts-
ANDREU
He mireu!, es Marta y Natalia.
-es saluden y es queden xarrant-

19 de setembre, 2006

Primer Dia

Estem a classe de valencia de llengua e imatge i ens hem fet un bloc, al cual podem acceir quan vulguem desde internet amb una contraseña. Alli farem el treball cada dia que toque informatica per a que després els mire Sebastià (el nostre profesor de llengua e imatge).